Els músics no fem ponts. Fem lligadures. El resultat és el mateix (és a dir, que no fotem ni l’ou igual que tothom, però és més cool). La veritat és que m’ho acabo d’inventar jo. No em feu massa cas. Hem ajuntat la Festa Major de Sabadell amb la Diada i estic extasiat de tanta celebració.
Hem (he) aprofitat aquest recés de 4 dies (la lligadura en qüestió) per descansar una mica després de massa hores tancat en el mateix lloc. Les coses com són, a l’estudi s’hi està molt bé, però el que és cansar, cansa tres collons. N’he hagut de demanar prestat un…
El que comentava, he aprofitat per lligar-me les trompes. Però no les trompes que es lliguen habitualment. D’aquestes no en tinc, igual que no tinc moltes altres coses que no pertoquen al gènere que em fou assignat. Les d’eustaqui, osigui les de les orelles. Tanta hostia per dir que estava una mica saturat de música i que 4 dies m’han anat de perles per desconnectar una mica del disc.
Festa Major, Play Station, un Jazz Bass (gràcies Claudi) i altres combinacions de dues paraules que comencen en majúscules s’han combinat per omplir de força tot el meu ésser. Demà toca continuar, i amb una mica de sort acabar la gravació del baix. Ja tocaria.
Rock n’roll.
dimarts, 11 de setembre del 2007
Subscriure's a:
Missatges (Atom)