Bona nit mortals
Estem en aquell entretemps d'haver acabat de gravar, però a falta d'alguns retocs, anar imaginant com va la cosa. Hem sentit les primeres premescles, i companys, crec que és increible. no deixo d'escoltar dins meu els temes.
I no deixo de flipar.
I no deixo de repetir, OLE COMPANYS QUINA FEINA!!!
I el millor de tot és que encara no esta ni mesclat.
crec que sigui com sigui, surti bé o no cara a bolos/discografiques i quetes coses, INSOMNI podrà tenir algo seu, que és impagable.
aixi doncs, repeteixo, OLE COMPANYS!
fins aviat
Ferri
INSOMNI
dissabte, 13 d’octubre del 2007
dissabte, 15 de setembre del 2007
Guitarres guitarretes
Bones de nou
dilluns comencem a definir una mica més aquest disc. comencen les guitarres, i els nervis comencen a apretar, però allà on hi hagi una mica de distorsió jo ja em sento com a casa. i a Ca l'Enric, saben com tractar-nos. vaia pedaso de produsssser!!!
de moment el material que gentilment ens ha deixat la botiga sabadellenca Park Rok(o com s'escrigui,....Manja?) és un capçal de Marshall JCM 2000 TSL, i una pantalla Marshall de 4x12". i per acabar-ho d'adobar una Gibson Les Paul Standard. sinó sona bé serà culpa meva,jejeje! això a part del meu material, un Marshall JCM900 combo, i també un ampli de l'Enric, un SELVA, que té tota la pinta de trencar timpans.
a veure què fotem.
inga saluta!
dilluns comencem a definir una mica més aquest disc. comencen les guitarres, i els nervis comencen a apretar, però allà on hi hagi una mica de distorsió jo ja em sento com a casa. i a Ca l'Enric, saben com tractar-nos. vaia pedaso de produsssser!!!
de moment el material que gentilment ens ha deixat la botiga sabadellenca Park Rok(o com s'escrigui,....Manja?) és un capçal de Marshall JCM 2000 TSL, i una pantalla Marshall de 4x12". i per acabar-ho d'adobar una Gibson Les Paul Standard. sinó sona bé serà culpa meva,jejeje! això a part del meu material, un Marshall JCM900 combo, i també un ampli de l'Enric, un SELVA, que té tota la pinta de trencar timpans.
a veure què fotem.
inga saluta!
dimarts, 11 de setembre del 2007
Lligadura… de trompes… d’eustaqui
Els músics no fem ponts. Fem lligadures. El resultat és el mateix (és a dir, que no fotem ni l’ou igual que tothom, però és més cool). La veritat és que m’ho acabo d’inventar jo. No em feu massa cas. Hem ajuntat la Festa Major de Sabadell amb la Diada i estic extasiat de tanta celebració.
Hem (he) aprofitat aquest recés de 4 dies (la lligadura en qüestió) per descansar una mica després de massa hores tancat en el mateix lloc. Les coses com són, a l’estudi s’hi està molt bé, però el que és cansar, cansa tres collons. N’he hagut de demanar prestat un…
El que comentava, he aprofitat per lligar-me les trompes. Però no les trompes que es lliguen habitualment. D’aquestes no en tinc, igual que no tinc moltes altres coses que no pertoquen al gènere que em fou assignat. Les d’eustaqui, osigui les de les orelles. Tanta hostia per dir que estava una mica saturat de música i que 4 dies m’han anat de perles per desconnectar una mica del disc.
Festa Major, Play Station, un Jazz Bass (gràcies Claudi) i altres combinacions de dues paraules que comencen en majúscules s’han combinat per omplir de força tot el meu ésser. Demà toca continuar, i amb una mica de sort acabar la gravació del baix. Ja tocaria.
Rock n’roll.
Hem (he) aprofitat aquest recés de 4 dies (la lligadura en qüestió) per descansar una mica després de massa hores tancat en el mateix lloc. Les coses com són, a l’estudi s’hi està molt bé, però el que és cansar, cansa tres collons. N’he hagut de demanar prestat un…
El que comentava, he aprofitat per lligar-me les trompes. Però no les trompes que es lliguen habitualment. D’aquestes no en tinc, igual que no tinc moltes altres coses que no pertoquen al gènere que em fou assignat. Les d’eustaqui, osigui les de les orelles. Tanta hostia per dir que estava una mica saturat de música i que 4 dies m’han anat de perles per desconnectar una mica del disc.
Festa Major, Play Station, un Jazz Bass (gràcies Claudi) i altres combinacions de dues paraules que comencen en majúscules s’han combinat per omplir de força tot el meu ésser. Demà toca continuar, i amb una mica de sort acabar la gravació del baix. Ja tocaria.
Rock n’roll.
diumenge, 9 de setembre del 2007
Superada la 1a setmana
Ja fa una setmana que vam entrar a l'estudi. Estan totes les bateries acabades i queden quatre cançons per treure'ns de sobre els baixos i poder començar amb la feinada de les guitarres (no són més difícils, però si que són moltes més!). Estem tots molt contents de com està sortint, i de com estem aconseguint dir el que volem dir, deixant que tot plegat tingui un so obert, natural, com si estiguessim realment tocant tots a l'hora.
Després del primer dia de gravació de baixos, el segon va anar completament a l'inrevés. Vam començar a grabar ben esmorzats, sense l'ofuscament mental que teníem el dia anterior, i sense agobiar-nos. I tot va sortir com havia de sortir el dia anterior o millor. Vam anar gravant tots els baixos, corretgint alguns aspectes, i sempre a la recerca d'una base rítmica sólida i amb bon groove (que camini, que faci que només sentint-la ja se't moguin els peus) dins les nostres limitacions.
El resultat ja el veureu, però per ara mola molt! :D
Us poso les imatges que us havia promés :P Disfruteu-les, i que tingueu un bon pont! (els que el
feu ¬¬'):
Aquest és el set de bateria que he fet servir. Sortir d'aqui dins era xungo!
Aquest torna a ser l'Enric
Aquest sóc jo, gravant alguna presa
Primer dia acabat, ara si que ja no puc més... per avui
Gravació dels baixos... 1r intent
Taller de quintatge de baixos
Avui si que sona... I COM SONA!
Després del primer dia de gravació de baixos, el segon va anar completament a l'inrevés. Vam començar a grabar ben esmorzats, sense l'ofuscament mental que teníem el dia anterior, i sense agobiar-nos. I tot va sortir com havia de sortir el dia anterior o millor. Vam anar gravant tots els baixos, corretgint alguns aspectes, i sempre a la recerca d'una base rítmica sólida i amb bon groove (que camini, que faci que només sentint-la ja se't moguin els peus) dins les nostres limitacions.
El resultat ja el veureu, però per ara mola molt! :D
Us poso les imatges que us havia promés :P Disfruteu-les, i que tingueu un bon pont! (els que el
feu ¬¬'):
Aqui podem veure al Manja, l'Enric i el Pere, un cop sonoritzada la bateria, el primer dia
Aquest és el set de bateria que he fet servir. Sortir d'aqui dins era xungo!
Aquest torna a ser l'Enric
Aquest sóc jo, gravant alguna presa
Primer dia acabat, ara si que ja no puc més... per avui
Gravació dels baixos... 1r intent
Taller de quintatge de baixos
Avui si que sona... I COM SONA!
dijous, 6 de setembre del 2007
Dies bons i ennuvolats
Tercer dia, ja, de gravació. Les bateries les vam enllestir ahir al final de la tarda sense massa problema, tot i que l'aire acondicionat que posàvem per poder sobreviure a la peixera afectava massa a la afinació, però el resultat va ser el que buscàvem, i vam donar per finalitzada la meva part, així que vam desmuntar i vam aprofitar per muntar els amplis de baix. Ho vam deixar tot preparat per avui arribar, mirar nivells dels micros i gravar ben rapidet.
La sopresa ha estat quan avui, hem arribat i hem vist que un dels amplis tenia una vàlvula espatllada que ahir no vam notar que fes soroll, però avui si, i un altre dels amplis, feia soroll de fregit, ens hem passat tot el matí intentant trobar aconseguir el so de baix que buscàvem. Al final l'hem trobat, però quan anàvem a gravar (ja havent dinat, que s'ha fet massa tard) hem vist que el baix estava desquintat, i no contents amb aixó, quan l'hem intentat quintar de nou, hem vist que uns dels cargols no anava del tot bé, així que no s'ha pogut quintar i, per tant, no hem pogut gravar baixos, tot i que hem aprofitat la tarda, i ens hem posat a acavar la única cançó que ens quedava per acavar, amb 5 veus i uns pianos molt currats.
Demà amb un altre baix gravarem tot el que poguem, però es preveu superar els 7 temes en un dia que vaig fer jo. Quan un baixista és bo i sap el que es fa, no hi ha massa solució si es vol conservar el récord, tens tots els nombres de perdre'l!
Després pujaré vàries fotos i algun video, per que us feu una idea de com està anant tot, però ja veureu que el disc sona molt potent posant només baixos i bateria, així que quan posem la resta dels instruments, fliparem!
Cuideu-vos molt!
La sopresa ha estat quan avui, hem arribat i hem vist que un dels amplis tenia una vàlvula espatllada que ahir no vam notar que fes soroll, però avui si, i un altre dels amplis, feia soroll de fregit, ens hem passat tot el matí intentant trobar aconseguir el so de baix que buscàvem. Al final l'hem trobat, però quan anàvem a gravar (ja havent dinat, que s'ha fet massa tard) hem vist que el baix estava desquintat, i no contents amb aixó, quan l'hem intentat quintar de nou, hem vist que uns dels cargols no anava del tot bé, així que no s'ha pogut quintar i, per tant, no hem pogut gravar baixos, tot i que hem aprofitat la tarda, i ens hem posat a acavar la única cançó que ens quedava per acavar, amb 5 veus i uns pianos molt currats.
Demà amb un altre baix gravarem tot el que poguem, però es preveu superar els 7 temes en un dia que vaig fer jo. Quan un baixista és bo i sap el que es fa, no hi ha massa solució si es vol conservar el récord, tens tots els nombres de perdre'l!
Després pujaré vàries fotos i algun video, per que us feu una idea de com està anant tot, però ja veureu que el disc sona molt potent posant només baixos i bateria, així que quan posem la resta dels instruments, fliparem!
Cuideu-vos molt!
dimarts, 4 de setembre del 2007
com deia aquell... "vent en popell, a tota castanya"
Doncs si, encara que sembli impossible i que ningú s'ho pugui creure, donc fe que el PAU ha gravat en un sol i trist dia 7 temes de bateria molt ben parits.
em plantejo el significat de disc, no sé, sempre es diu que la penya es tanca mig any, 3 mesos, o el que sigui, a fer el seu disc,... i si fem un trist càlcul, a mi em surt que en 10 dies hem acabat de gravar(per dir un número qualsevol baix). I aleshores em questiono, som la polla o bé tenim una patilla que arriba de Barna a Estocolm(sense passar per la Sagrada Familia)??????
no sé companys, però jo m'hi penso recrear que donarà gust,jejeje!!!
Felicitats Pau de part meva i suposo que del grup, has fet una bona feina, però no et relaxis, demà te'n faltaran unes quantes més i no seran facils,...jejejejeje!
això és tot.
per cert, la conclusió és que som uns cracks.
salut
Ferri
em plantejo el significat de disc, no sé, sempre es diu que la penya es tanca mig any, 3 mesos, o el que sigui, a fer el seu disc,... i si fem un trist càlcul, a mi em surt que en 10 dies hem acabat de gravar(per dir un número qualsevol baix). I aleshores em questiono, som la polla o bé tenim una patilla que arriba de Barna a Estocolm(sense passar per la Sagrada Familia)??????
no sé companys, però jo m'hi penso recrear que donarà gust,jejeje!!!
Felicitats Pau de part meva i suposo que del grup, has fet una bona feina, però no et relaxis, demà te'n faltaran unes quantes més i no seran facils,...jejejejeje!
això és tot.
per cert, la conclusió és que som uns cracks.
salut
Ferri
dilluns, 3 de setembre del 2007
Per fi dia 3 de setembre
Per fi és dia 3 de setembre! Semblava que no arribaria, però finalment ha arribat. Avui hem començat a muntar la bateria, microfonia, i a sonortizar la bateria. Ha costat trobar un so que ens agradés a tots i que donés la contundéncia que busquem, sense perdre sonoritat i profunditat, finalment, hem trobat un so que ens agrada molt.
La caixa, una DW d'arç de 16 capes, sona molt directa, aguda com a mi m'agrada però amb el cos i la força de tota la fusta que porta. El bombo ens ha costat més pillar-lo, perqué jo el tenia massa greu afinat, definia poc la pegada. Hem provat afinant-lo un pél més agut, i llavors, de sobte, hem trobat el so que buscàvem. Segueix tenint el so directe i rodó d'abans, però ara queda molt més definit i clar. Amb els toms no hi ha hagut massa problema, i amb els plats tampoc. De fet, hem escoltat la bateria amb els 2 micròfons ambientals (els que es posen a dalt, que agafen de tot una mica), i sonaba de conya, però amb tota la resta de micròfons, hem pogut flipar prou :D La veritat és que estem molt contents de com ha anat la tarda, realment, hem aconseguit un so de bateria més que bo, i demà ja podrem començar a gravar directament. La única pega és la entrada a la bateria. Demà penjarem una fotografia on se'm vegi entrant. Hi ha MOLT POC espai, de fet, haig de moure un ferro per entrar-hi (o bé, per òsmosi inversa, però encara no la domino).
Bé, aixó és tot per avui des de Massamara, demà més i millor, ara a descansar, que no ha estat curt el dia, precisament.
Una abraçada,
Pau
La caixa, una DW d'arç de 16 capes, sona molt directa, aguda com a mi m'agrada però amb el cos i la força de tota la fusta que porta. El bombo ens ha costat més pillar-lo, perqué jo el tenia massa greu afinat, definia poc la pegada. Hem provat afinant-lo un pél més agut, i llavors, de sobte, hem trobat el so que buscàvem. Segueix tenint el so directe i rodó d'abans, però ara queda molt més definit i clar. Amb els toms no hi ha hagut massa problema, i amb els plats tampoc. De fet, hem escoltat la bateria amb els 2 micròfons ambientals (els que es posen a dalt, que agafen de tot una mica), i sonaba de conya, però amb tota la resta de micròfons, hem pogut flipar prou :D La veritat és que estem molt contents de com ha anat la tarda, realment, hem aconseguit un so de bateria més que bo, i demà ja podrem començar a gravar directament. La única pega és la entrada a la bateria. Demà penjarem una fotografia on se'm vegi entrant. Hi ha MOLT POC espai, de fet, haig de moure un ferro per entrar-hi (o bé, per òsmosi inversa, però encara no la domino).
Bé, aixó és tot per avui des de Massamara, demà més i millor, ara a descansar, que no ha estat curt el dia, precisament.
Una abraçada,
Pau
diumenge, 2 de setembre del 2007
Dia 1 A.G. (Abans de la Gravació)
Bé, ja és el darrer dia de la preparació del disc. Demà comença la feina, les sessions de claqueta fins aconseguir enllestir tota la feina, els mals de cap, la sorpresa que et dóna quan sents la gravació de la pista feta i rodona, i el plaer de la feina ben feta i amb il·lusió.
Al local ja està tot recollit, llest per una mudança temporal, cada tom a la seva funda, els plats, els ferros, tot ben plegat i llest per demà muntar-ho a l'estudi. Tot i que la bateria, els amplis... seràn els mateixos, hi ha una màgia especial quan els veus a través de la finestra de l'estudi, esperant impacients començar a gravar. De vegades, abans de començar un concert, quan t'asseus darrere la bateria, i comproves que tot estigui al seu lloc, ben posat, i que res pugui caure, tens la sensació de que ella també té ganes de començar a fer soroll, a transmetre alló que només així sabem transmetre.
Al disc passarà igual. Quan comenci a sonar la claqueta, amb les partitures al devant, sabrem del cert que hem fet una bona feina. Tot estarà llest per gravar, tot clar, tot perfecte. La feina de l'estudi serà feta, però només es pot treballar bé entre els micròfons quan abans hi ha hagut una bona feina. Anem amb la tranquil·litat de la feina ben feta, de saber-nos les cançons i de saber qué volem dir amb cada nota. Demà començarà a girar la roda, i no es podrà aturar. Ja arriba el somni que portàvem tot l'any preparant.
Demà comença el somni.
Pau
PD: Jo vull donar les gràcies a la meva cap i a les meves companyes i companys de feina per haver-me ajudat a aconseguir tenir tota aquesta setmana lliure de feina amb canvis de torn a tort i a dret per poder treballar tranquil a l'estudi. Gràcies de debó ;)
Al local ja està tot recollit, llest per una mudança temporal, cada tom a la seva funda, els plats, els ferros, tot ben plegat i llest per demà muntar-ho a l'estudi. Tot i que la bateria, els amplis... seràn els mateixos, hi ha una màgia especial quan els veus a través de la finestra de l'estudi, esperant impacients començar a gravar. De vegades, abans de començar un concert, quan t'asseus darrere la bateria, i comproves que tot estigui al seu lloc, ben posat, i que res pugui caure, tens la sensació de que ella també té ganes de començar a fer soroll, a transmetre alló que només així sabem transmetre.
Al disc passarà igual. Quan comenci a sonar la claqueta, amb les partitures al devant, sabrem del cert que hem fet una bona feina. Tot estarà llest per gravar, tot clar, tot perfecte. La feina de l'estudi serà feta, però només es pot treballar bé entre els micròfons quan abans hi ha hagut una bona feina. Anem amb la tranquil·litat de la feina ben feta, de saber-nos les cançons i de saber qué volem dir amb cada nota. Demà començarà a girar la roda, i no es podrà aturar. Ja arriba el somni que portàvem tot l'any preparant.
Demà comença el somni.
Pau
PD: Jo vull donar les gràcies a la meva cap i a les meves companyes i companys de feina per haver-me ajudat a aconseguir tenir tota aquesta setmana lliure de feina amb canvis de torn a tort i a dret per poder treballar tranquil a l'estudi. Gràcies de debó ;)
dimarts, 28 d’agost del 2007
No sé quant falta, però poc
Tothom pregunta, tothom vol saber. Nervis abans de la gravació? Seria lògic. No obstant, els nervis apareixen quan un mateix es veu té algún tipus d’inseguretat, una ombra de dubte sobre si ha assolit la capacitat per aconseguir el que ha de fer.
Hem fet la nostra feina ben feta. No hem d’estar nerviosos per la gravació. Jo no tinc cap dubte al respecte. Ha estat una bona pre-producció, serà una bona gravació, una bona post-producció, i sens dubte serà un bon disc. Així ho esperem. De fet ho sabem, encara que hi hagi qui insisteixi en els nervis i tota la pesca.
Quan et foten uns auriculars al voltant del cap i la claqueta comença a sonar, oblida els nervis. Només existeix l’instrument i tu mateix, i un ordinador esperant a gravar quelcom que valgui la pena escoltar. Al Pro-Tools no se’l desperta perque si. Quins collons!
Hem fet la nostra feina ben feta. No hem d’estar nerviosos per la gravació. Jo no tinc cap dubte al respecte. Ha estat una bona pre-producció, serà una bona gravació, una bona post-producció, i sens dubte serà un bon disc. Així ho esperem. De fet ho sabem, encara que hi hagi qui insisteixi en els nervis i tota la pesca.
Quan et foten uns auriculars al voltant del cap i la claqueta comença a sonar, oblida els nervis. Només existeix l’instrument i tu mateix, i un ordinador esperant a gravar quelcom que valgui la pena escoltar. Al Pro-Tools no se’l desperta perque si. Quins collons!
dilluns, 27 d’agost del 2007
...treballant, treballant, treballant...7 dies
Bones companys!
Seguim esforçant-nos, seguim fent tardes amb l'equip de veus per sobre del llindar de dolor, seguim rebent les pallisses de bombos del Pau, i sobretot seguim il.lusionats per fer aquest disc, que tant d'esforç ens està costant(i tant a gust el fem). Això si, treballem com reis, amb un local nou, fresc i ben parit.
I tot ho fem perquè la gent com vosaltres pogueu disfrutar de la nostra música, que pogueu passar una tarda de dissabte gaudint com nosaltres amb les melodies immortals i, evdentment perquè vingueu a tots els concerts que esperem tenir un cop tret el disc.
Ja falta menys, i els nervis van apretant, és clar, és el nostre "debut".
Un abraçu
Ferri
Seguim esforçant-nos, seguim fent tardes amb l'equip de veus per sobre del llindar de dolor, seguim rebent les pallisses de bombos del Pau, i sobretot seguim il.lusionats per fer aquest disc, que tant d'esforç ens està costant(i tant a gust el fem). Això si, treballem com reis, amb un local nou, fresc i ben parit.
I tot ho fem perquè la gent com vosaltres pogueu disfrutar de la nostra música, que pogueu passar una tarda de dissabte gaudint com nosaltres amb les melodies immortals i, evdentment perquè vingueu a tots els concerts que esperem tenir un cop tret el disc.
Ja falta menys, i els nervis van apretant, és clar, és el nostre "debut".
Un abraçu
Ferri
Subscriure's a:
Missatges (Atom)