Bé, ja és el darrer dia de la preparació del disc. Demà comença la feina, les sessions de claqueta fins aconseguir enllestir tota la feina, els mals de cap, la sorpresa que et dóna quan sents la gravació de la pista feta i rodona, i el plaer de la feina ben feta i amb il·lusió.
Al local ja està tot recollit, llest per una mudança temporal, cada tom a la seva funda, els plats, els ferros, tot ben plegat i llest per demà muntar-ho a l'estudi. Tot i que la bateria, els amplis... seràn els mateixos, hi ha una màgia especial quan els veus a través de la finestra de l'estudi, esperant impacients començar a gravar. De vegades, abans de començar un concert, quan t'asseus darrere la bateria, i comproves que tot estigui al seu lloc, ben posat, i que res pugui caure, tens la sensació de que ella també té ganes de començar a fer soroll, a transmetre alló que només així sabem transmetre.
Al disc passarà igual. Quan comenci a sonar la claqueta, amb les partitures al devant, sabrem del cert que hem fet una bona feina. Tot estarà llest per gravar, tot clar, tot perfecte. La feina de l'estudi serà feta, però només es pot treballar bé entre els micròfons quan abans hi ha hagut una bona feina. Anem amb la tranquil·litat de la feina ben feta, de saber-nos les cançons i de saber qué volem dir amb cada nota. Demà començarà a girar la roda, i no es podrà aturar. Ja arriba el somni que portàvem tot l'any preparant.
Demà comença el somni.
Pau
PD: Jo vull donar les gràcies a la meva cap i a les meves companyes i companys de feina per haver-me ajudat a aconseguir tenir tota aquesta setmana lliure de feina amb canvis de torn a tort i a dret per poder treballar tranquil a l'estudi. Gràcies de debó ;)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada